Na Mònica ens proposà que nosaltres mateixos féssim propostes sobre
com organitzar la nostra classe, com la volíem distribuir es a dir, com
volíem organitzar les taules... Així durant una setmana entregàrem de
manera voluntària les nostres propostes que romangueren esposades durant
tres setmanes.
Durant
les 3 setmanes d'exposició dels plànols havíem de reflexionar sobre
quina era la proposta que nosaltres consideràvem millor, la que més ens
agradava i fós possible. Passat aquest temps vàrem fer la votació
democràtica. Passàrem llista per saber quantes persones de la classe hi
érem, en Jaume i na Mònica també tenien dret a vot. Na Paula era la
presidenta de taula i en Joan el vocal. Tinguérem un temps per escriure
el número del plànol que triàvem i posar- ho en secret dins una bossa.
L'escrutini el férem una setmana després...
 |
| NA PAULA I EN JOAN FENT RECOMPTE DE VOTS |
 |
| EL NIVELL DE CONCENTRACIÓ ERA MÀXIM |
|
|
|
| |
|
Després de recompte i veure que l'opció més votada, la mayoritària era la número un, col·locàrem la classe tal i com indicava el plànol corresponent. El renou de cadires i taules s'imposà a la classe.
Pel següent dia podíem decidir com seure- nos, es a dir davora de qui. Na Mònica només ens va demanar dues coses: per una banda que no hi hagués conflictes i ningú es sentigués apartat, i per una altra que respetàssim els moments de classeen relació a les normes de convivència que vàrem pactar, independentment davora qui estiguéssim asseguts.
