Hem calculat en parelles per pensar junts els càlculs i posteriorment compartir amb la resta com els hem fet.
Na Cristina i en Joan han compartit amb la resta aquesta resta:
1.757.056 - 4.034.007
Han col:locat el nombre gran adalt i el petit abaix per fer la resta en vertical. Ha quedat així:
4.034.007
- 1.757.056
-----------------------
Llavors s'ha iniciat el següent diàleg:
Mònica: Per què ho heu col·locat així?
Joan: Per què m'anava millor.
Mònica: I a tu Cristina? També?
Cristina (no contesta arruga espatlles)
Altres nins/ nines de la classe: el més gran!
Mònica: Joan, Cristina... Perquè és el més gran o perquè vos va millor... ? Perquè no és el mateix:
Ser el més gran significa que ha de ser així i s'ha de col.locar aquest a dalt; però si és el que "em va millor" és perquè potser qualsevol, no té perquè ser es de dalt el més gran" Llavors... Què pensau? Què ha de ser es de a dalt el més gros o pot ser qualsevol de les xifres?
Ens vàrem quedar sense saber què dir. Així que vàrem decidir pensar- ho i reflexionar a casa, mirant de demanar i cercar informació per a una altra conversa de grup xerrar- ne.